Glòria Salvadó Corretger és l'autora del llibre Espectres del cinema portuguès contemporani. Història i fantasma en les imatges, coeditat per Lleonard Muntaner i l'Instituto Camões. El volum parteix de la seva tesi doctoral Contraplà amb la mort. Imatge i història en el cinema portuguès contemporani, dirigida pel Dr. Xavier Pérez. El treball es va defensar l'abril de 2009 i ha estat guardonat amb el Premi Extraordinari de Doctorat del Departament de Comunicació.

En aquest text Salvadó aborda el cinema portuguès de les darreres dècades, especialment el de tres cineastes fonamentals de diferents generacions: Manoel de Oliveira, João César Monteiro i Pedro Costa. Partint del treball sobre les imatges i la teoria de Georges Didi-Huberman, Salvadó detecta en les filmografies d'aquests directors imatges dialèctiques on s'estableixen connexions entre present i passat, unes connexions sovint relacionades amb l'imaginari de la cultura portuguesa: entre d'altres, el mar, els navegants, la mort, l'infinit i l'emergència del fantàstic, materialitzat en fantasmes o zombies. Per altra banda, Salvadó inclou en el seu estudi imatges de cineastes més joves, com Teresa Villaverde o João Pedro Rodrigues, així com directors d'altres geografies, com és el cas de F.W. Murnau o Jacques Tourneur, referents fonamentals per a Monteiro i Costa, respectivament.

Salvadó ha escrit diferents textos sobre cinema portuguès contemporani, entre d'altres "Otras voces, otros ámbitos. Sobre el cine portugués contemporáneo" (capítol de Derivas del cine europeo contemporáneo, 2007) i "¿Existe el cine portugués contemporáneo? Historia y fantasma entre imágenes", a Archivos de la Filmoteca (2013), ambdós escrits amb Fran Benavente.