 |
 |
 |
|
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
ANAR A > INICI
ANAR A > CENTRES DE RECERCA, INSTITUCIONS I OBSERVATORIS DEL CINEMA EUROPEU
ANAR A > ESCOLES DE CINEMA
ANAR A > FESTIVALS
ANAR A > RECERCA
ANAR A > POLÍTIQUES DE L'AUDIOVISUAL
ANAR A > TENDÈNCIES DE L'AUDIOVISUAL CONTEMPORANI
El cinema europeu és reflex de les múltiples realitats d’Europa i, a la vegada, influeix de manera decisiva en la creació dels seus imaginaris. És per això que considerem que no se’l pot estudiar al marge del seu context, de les dinàmiques sociopolítiques que l’acompanyen i dels agents que influeixen en la seva producció. “Panorama” vol ser un mapa d’aquests vectors, una finestra que contempli tots els factors que influeixen en la producció del cinema europeu.
En primer lloc, oferim una panoràmica de tots aquells centres que, com l’OCEC, analitzen la naturalesa del cinema europeu contemporani, tant des de perspectives acadèmiques (grups de recerca, centres universitaris) com des de les polítiques culturals (entitats vinculades als governs, museus), a més de portals d’informació de rellevància. En tots els casos es tracta de projectes que estudien la producció fílmica des de l’estètica o des de la teoria de la comunicació, i que a partir dels seus resultats prenen decisions fonamentals sobre la difusió: programació de cicles i exposicions, generació de congressos i debats, etc. Atès que no disposa de l’estructura industrial que sí que existeix a d’altres territoris, com ara el cinema de Hollywood, el cinema europeu depèn en gran mesura de la seva relació amb els centres d’investigació i les institucions culturals, de manera que aquests darrers entren de ple en qualsevol observació atenta que es vulgui fer de les dinàmiques del cinema europeu contemporani.
En segon lloc, els festivals constitueixen una de les principals finestres per a la producció europea contemporània. Les decisions dels seus responsables són claus a l’hora de cartografiar la producció europea i treure-la a la llum. Novament, les dificultats econòmiques i industrials del cinema europeu necessiten finestres que superin els canals tradicionals, i els festivals assumeixen aquest paper, que trenca fronteres a partir de determinats criteris de programació, lligats de vegades al gènere cinematogràfic (cinema negre, cinema fantàstic...) i d’altres determinades temàtiques (política, drets humans...). Una relació dels principals festivals del continent és fonamental per a estudiar els moviments de la babèlica cinematografia europea.
Un altre vector clau en la producció europea, molt lligat als centres de recerca, és la producció bibliogràfica sobre cinema europeu. Com hem assenyalat abans, concebem el cinema europeu com un territori en què la recerca no és un factor aliè, sinó un agent fonamental en la difusió de les pel·lícules. La producció de coneixement que es deriva, doncs, de tesis doctorals, llibres publicats i revistes d’impacte incideix finalment en el tipus de cinema que es veu i que es produeix al vell continent. Per altra banda, totes les obres que s’interroguen sobre aquestes qüestions són punts de referència per a la investigació acadèmica duta a terme en el si de l’OCEC, de manera que la seva recopilació obeeix tant a l’observació de les dinàmiques del cinema europeu com a l’estudi de l’estat de la qüestió des d’una perspectiva de recerca.
Si els centres, els festivals i les publicacions reflecteixen i incideixen en la producció europea, les polítiques audiovisuals dels estats juguen, sens dubte, un paper bàsic mitjançant subvencions i ajuts. L’estudi de com aquestes polítiques influeixen en els canals de producció, distribució i exhibició és un complement imprescindible a l’anàlisi estètica de les obres. Catalogar els films europeus estrenats a Espanya és un primer pas per a una anàlisi crítica que radiografiï el mercat de la distribució, les seves fortaleses i les seves mancances; per altra banda, aquesta catalogació es concep com una primera aproximació per a estudiar la distribució a Espanya en relació a altres països. A aquest estudi cal sumar, evidentment, la investigació sobre els fluxos de distribució de la televisió contemporània. El conjunt d’aquestes recerques és fonamental per a dibuixar les principals dinàmiques que viu el sector audiovisual a Europa.
L’estudi de tots aquests factors ha de permetre, en última instància, cartografiar les principals tendències estètiques que, estudiades país a país, ofereixin un nou imaginari plural del cinema europeu més recent. És així com aquest panorama es presenta com una radiografia de les obres audioviovisuals europees dels darrers anys, un llibre electrònic de referència per a investigadors i analistes de les dinàmiques fílmiques del continent.